Una família consulta ja que la seva filla de 2 anys, arrel d’espantar-se molt per un fet concret, ha desencadenat diferents pors que apareixen sovint en diferents situacions. 

Pel que expliques, sembla que la vostra filla va tenir un bon ensurt aquell dia i aquest ensurt ha desencadenat l’aparició de pors més intenses de les que podia tenir fins llavors.  

La por forma part de la vida, és una emoció bàsica i també necessària. Tendim a viure-la o qualificar-la com a una emoció negativa, però de fet al llarg de l’evolució ha facilitat la nostra supervivència com a espècie, i també compleix una funció important en el desenvolupament.  

Les pors dels nens solen ser evolutives i és convenient no tapar-les, per molt ridícules que ens puguin semblar des del punt de vista dels adults. En aquest sentit, les estratègies que em comentes que ja esteu utilitzant son molt adequades: Validar l’emoció, la por. Posar paraules a allò que sent i normalitzar la situació però sense treure-li valor. Acompanyar-la de forma tranquil·la i empàtica.  

A part de posar paraules per ajudar-la a mentalitzar aquesta por però, hem d’entendre i reconèixer-li que sentir por no és quelcom que ella escull i que no és una emoció que pugui desaparèixer simplement amb racionalitzacions i arguments.   

Poc a poc i amb el temps ella podrà anar resolent i superant aquestes pors, i és important que vosaltres sentiu i li transmeteu aquesta confiança en que en algun moment aquesta emoció ja no serà tant forta com perquè la superi i que ella podrà guanyar la por que ara sent.   

En aquest sentit no seria recomanable empènyer-la a exposar-se a les coses que l’espanten si no hi ha necessitat, però tampoc evitar aquelles situacions que es donen de manera natural. És a dir: no provocar situacions que l’espantin per a que “aprengui” a enfrontar-s’hi, però tampoc fugir ja d’entrada d’aquelles que es donen de manera natural en situacions quotidianes.  

El que sí que podeu fer és acompanyar-la i ajudar-la a passar el mal trago quan les pors apareixen, amb la vostra presència i actitud tranquil·la i empàtica. Donar-li permís per tenir por i aturar-la fent-li companyia, deixar passar uns minuts perquè vegi que amb una estona n’hi ha prou i que després pot continuar fent el que sigui, perquè moltes coses es poden fer també amb una mica de por.  

Pel que expliques sembla que quan hi ha situacions en que ella pot tenir un cert control, llavors ho pot viure millor. Potser podríeu, complementàriament, provar d’oferir-li alguna estratègia d’aquest tipus, com pensar una cançó o una rima, que sigui vostra i acordada, per plantar cara o fer fora la por en el moment en que ella la sent amb tanta intensitat, quelcom que l’ajudés a sentir una mica més de força en algun moment en que se’n vegi capaç .  

També podríeu oferir-li llegir algun conte senzill, que parli de les pors.  

De totes maneres, amb el vostre acompanyament tranquil i empàtic, i oferint-li el temps necessari, segur que poc a poc ella mateixa ho anirà resolent.  

Consulta sobre un infant de 4 anys i mig el qual passa per una època de moltes pors diferents. El dubte principal de la família és saber com acompanyar-lo durant aquesta etapa. 

Les pors dels nens solen ser evolutives i és convenient no tapar-les i poder acompanyar als infants en la vivència d’aquestes, per molt ridícules que ens puguin semblar des del punt de vista dels adults. En aquest sentit, algunes de les estratègies que recomanem són les següents: Validar l’emoció, posant paraules a allò que sent i normalitzar la situació però sense treure-li valor i acompanyar-la de forma tranquil·la i empàtica.   

A part de posar paraules per ajudar-la a mentalitzar aquesta por, però, hem d’entendre i reconèixer-li que sentir por no és quelcom que ella escull i que no és una emoció agradable. A poc a poc i amb el temps ella podrà anar resolent i superant aquestes pors, i és important que vosaltres sentiu i li transmeteu aquesta confiança en què en algun moment aquesta emoció ja no serà tan forta com perquè la superi i que ella podrà guanyar la por que ara sent.   

Alguna altra estratègia més concreta que podria ajudar-la a estar més tranquil·la i segura. Com per exemple fer algun joc relacionat amb les pors que té per anar afrontant aquests aspectes de forma lúdica i al vostre costat. Un exemple seria cantar alguna cançó amb ella quan hi hagi poca llum o qualsevol cosa compartida amb vosaltres que la pugui ajudar a sentir-se més segura en aquests moments tan difícils pels infants. Una altra opció molt recomanable, són els contes, que de forma ajuden a parlar de les pors de forma relaxada i divertida, i que per sort actualment n’hi ha molts d’interessants com ja comenteu a la vostra consulta.   

Consulta de la família d’un infant de 3 anys. Fa poc han tingut un altre fill.  L’infant  que fins ara era molt sociable i xerraire, ara es mostra sensible, plora amb facilitat, té malsons. Li dedica atenció al germanet, ajuda a cuidar-lo, tot i que de vegades l’estreny massa fort quan l’abraça.  

Pel que ens expliques, la vostra preocupació són els canvis en els estats d’ànims del vostre fill/a amb l’arribada del nou germanet i com poder acompanyar-la en la gestió d’aquestes emocions. 

L’entrada d’un nou membre a la família com un germà és un factor molt important que mobilitza i genera una gran varietat d’emocions a petits i grans. Aquest procés demana a tota la família un esforç d’adaptació i de reubicació de rols. Segons el temperament del nen i el tarannà de la família, cada nen/a ho expressarà de diferent manera. 

Pel que ens expliqueu, esteu ajudant al vostre fill/a a que se senti bé en el seu paper de “germà/na gran” i això és molt positiu. La nova situació li demana un esforç important, ja que deixa de ser únic/a pels pares. També segurament sense adonar-vos-en és possible que se li demani fer-se càrrec de coses que abans no havia de fer, com per exemple, haver d’esperar perquè s’ha d’atendre al germanet. Vosaltres li faciliteu i l’ajudeu a que ho visqui amb tranquil·litat. Fent-lo/la partícip/a de les cures del bebè, com per exemple, participar del bany o canviar bolquers. 

L’infant de tres anys està en ple procés d’aprenentatge de com conèixer i gestionar les seves emocions. L’arribada d’un nou membre a la família comporta diferents sentiments com alegria, tristesa i/o enuig, i tots ells conviuen alhora. Els nens més grans ho poden expressar obertament amb paraules si estan tristos o enfadats amb comentaris com: et trobo a faltar, jo també vull estar amb la mama, criticant el bebè, dient que li fa nosa, o demanant quan el tornem, etc. De vegades ho expressen amb fets: molestant, reclamant malhumorat, picant o fent regressions (tornar a fer-se pipi al llit, fer la pipa, no poder dormir sol, etc.), plorant o amb malsons com és el cas del vostre fill/a. En aquestes edats les emocions es viuen i s’expressen de manera intensa i pot costar contenir-les, com per exemple, quan apreta massa al bebè. És important no sancionar aquestes conductes, sinó donar una explicació o una alternativa, com per exemple, “Ui com te l’estimes! Però això no li agrada, fes-li fluixet, mira, així”.  

Cal que els pares demostreu que enteneu el seu patiment, que l’estimeu i que valoreu els seus progressos de nen/a més gran. Hi ha nens que no poden expressar aquest malestar amb paraules ni fets, llavors poden aparèixer pertorbacions en el son, por a la foscor, terrors nocturns… Si els pares l’escolten afectuosament sense prohibir-li ni recriminar-li l’expressió d’aquests sentiments, serà una ajuda per sentir-se comprès/a, acceptat/da i estimat/da per ells, siguin quins siguin els seus sentiments. Això l’ajudarà a créixer amb confiança, sense por dels sentiments més agressius que coexisteixen, evidentment, amb uns altres de molt d’afecte cap al nadó. 

És molt important això que ja feu que és dedicar-li estones de joc i fer-li sentir que per vosaltres continua sent algú molt important.  Una altra cosa que podeu fer i de segur que li encantarà és mirar, si en teniu, fotografies de quan era bebè, explicar-li com era, quines coses feia, fer una narració de com ha evolucionat. Als nens els encanta escoltar la seva pròpia història!!  I també l’ajudarà a comprendre que al seu germanet l’esteu cuidant com ho vau fer amb ell/a. 

Consulta sobre un infant d’uns 3 anys. Fa uns mesos va tenir un germà. Havia assolit el control d’esfínters diürn i a la nit feia servir un bolquer-calça, anava prou bé perquè el treia sec. Des de fa uns mesos ha deixat de controlar de dia i de nit. Quan li recorden que pot anar a fer pipí, no vol i fa rebequeries. 

Ens comentes que l’infant, que ja controlava esfínters de dia, en els últims temps ha deixat de controlar-los. Això és el que en diem una regressió: els aprenentatges en els nens no sempre avancen de forma lineal sinó que a vegades pot ser que de cop hi hagin retrocessos en adquisicions que ja tenien fetes, com pot ser el control d’esfínters. 

Els motius pels quals es pot produir una regressió poden ser diversos. En el cas del teu/teva fill/a, pel que ens expliques, sembla que en els últims mesos ha hagut d’afrontar canvis importants en la seva vida. 

Li ha nascut un germanet i això el pot fer sentir gelós de l’atenció que rep el petit per part vostra i la regressió pot ser una manera de captar la vostra atenció. 

Per altra banda, per l’edat que té deu haver iniciat P3. No sabem si ja havia anat a llar d’infants o no, però en qualsevol cas l’inici de l’escolarització o el canvi d’etapa a P3 és un moment de canvi important, en què el nen/a pot sentir por al que és nou i desconegut i a les demandes de creixement que se li fan i pot passar que, d’alguna manera, tingui el desig de retornar a la seva primera etapa, quan era un bebè i no se li demanava tant i se sentia més segur. 

Les regressions solen donar-se sobretot entre els 3 i els 5 anys. En aquestes edats el/la nen/a comença una etapa en la qual ja comença a ser més “gran” i que sol coincidir també amb l’etapa preescolar. De cop se li comencen a exigir una sèrie de tasques noves i pot ser que s’espanti i tingui por a fracassar. 

Aquestes regressions per tant son normals i força comuns, així que no us heu d’espantar. Com més tranquils estigueu vosaltres, millor el podreu acompanyar en aquesta etapa. 

Algunes de les coses que convé tenir en compte a l’hora d’acompanyar-lo són: 

– No enfadar-se amb l’infant ni renyar-lo i evitar fer comentaris negatius com “sembles un bebè” o “tu ja ets gran per aquestes tonteries” 

– Jugar més amb l’infant i dedicar-li més temps. 

– Implicar-lo en el procés de neteja i canvi de roba. 

Com dèiem probablement l’infant se senti insegur amb tots aquests canvis en la seva vida i necessiti més la vostra atenció, acompanyament i afecte. Intenteu jugar més, dedicar-li estones d’atenció i, sobretot, que aquestes no estiguin dedicades al moment de fer pipí. Sovint les regressions poden provocar que, indirectament, el/la nen/a rebi més atenció dels pares en els moments en què, per exemple, se li escapa el pipí i cal canviar-lo. Sobretot quan en altres moments aquests van més atabalats amb l’arribada d’un petit a la família i potser li poden oferir menys atenció que abans. 

Més que estar-li recordant molt sovint que vagi al lavabo, cosa que sembla que, més que ajudar, està generant més malestar, intenteu passar estones amb l’infant sense que aquest tema estigui massa present. Si se li escapa el pipí o es mulla una mica intenteu, en canvi, que sigui ell/ella qui tranquil·lament vagi al lavabo, es tregui la roba i es netegi, amb la mínima ajuda possible. D’aquesta manera evitem que relacioni la vostra atenció i acompanyament cap a ell/a amb els escapes de pipí i no en altres contextos i, al mateix temps, fem que sigui l’infant també  el que rebi les conseqüències de fer-se pipí a sobre, és a dir: haver de parar de jugar o de fer el que estigui fent per canviar-se la roba bruta i rentar-se. 

Veureu que poc a poc anirà adaptant-se als canvis que està vivint i a les inquietuds que li generen. 

De totes maneres, si en els propers mesos no notéssiu canvis ni millores, o presentés més regressions, podria ser convenient fer una consulta presencial per a valorar en més profunditat la situació. 

Espero que la nostra resposta t’hagi estat d’utilitat.