Una mare consulta preocupada perquè el seu/va fill/a que té uns 2 anys només accepta alguns aliments, molt restringits. Van pensar que dinar a l’escola bressol ajudaria, però allà té la mateixa actitud. Quan no li donen el que li agrada, de vegades li donen un iogurt o fruita perquè no es quedi sense menjar res. El/la nen/a actua com si li fos igual menjar o no menjar. L’educadora finalment els recomana fer aquesta consulta. 

Entenem la vostra preocupació en relació amb el tema de l’alimentació, donat que quan es donen dificultats en això, apareixen moltes angoixes. 

Cal tenir present que quan es donen problemes relacionats amb l’alimentació solen estar molt relacionats amb les dinàmiques que s’acaben generant dins el nucli familiar, sempre i quan, no hi hagi també altres aspectes mèdics que puguin incidir. 

És molt probable que la hipòtesi que heu fet amb l’educadora estigui relacionada amb això que us comentem de les dinàmiques familiars que es generen entre pares i fills. 

Tal com descrius, ell/ella no menja com voldríeu i finalment, com que us fa patir, li acabeu donant una cosa perquè acabi menjant. 

És a dir, uns comportaments estan condicionats pels altres i s’acaba arribant a un cercle viciós difícil de trencar. 

També hem de tenir present que hi ha infants que són més menjadors i altres que no i això també té a veure en com els pares viviu els moments en què hi ha obstacles en l’alimentació. 

D’entrada a trets generals us donaríem les següents orientacions: 

• Menjar tots junts a taula. 

• No oferir opcions. El sopar el preparen els pares i el/la fill/a pot menjar o no.  Però no és recomanable que oferiu un altre plat que li agradi més, perquè si ho feu així, ell/a sap que arribarà el iogurt, per tant, no es generarà cap canvi. 

• Restar importància al tema del menjar, no parlar-ne davant del fill/a amb ningú. Ni entre vosaltres ni amb els familiars. És important que es generi un ambient més distès i amb menys tensió. 

• Heu d’intentar mantenir la calma en els moments que no vol menjar, no forçar ni tampoc desesperar-vos. Explicar-li que allò és el que hi ha en aquell moment per menjar i que no hi ha res més. Tot això, des de la tranquil·litat i el respecte. 

• Per tal d’ajudar a viure els àpats de forma més tranquil·la podeu parlar d’altres coses que no tinguin a veure amb el menjar. També és recomanable no donar importància al que passi durant l’àpat, és a dir, tant si menja com si no menja no felicitar al fill/a ni insistir, mantenir-se al més neutre possible i transmetre que confieu en que ho pot fer.  

• Un altre aspecte que pot ajudar, és introduir aliments que costen més acompanyats amb altres que li agradin molt. 

I finalment transmetre a l’escola aquestes orientacions també. 

Si no millora i vosaltres esteu molt preocupats, pensem que seria oportú poder consultar amb algun professional per tal de valorar de manera global el moment en el que us trobeu i així poder arribar a una solució plegats.

Una família consulta ja que el seu fill mostra problemes per conciliar el son. Es desperta molt freqüentment i no pot dormir sol al bressol. Es mostra molt inquiet mentre dorm, podria ser somnàmbul. Un neuròleg els ha recomanat melatonina i no fer migdiades molt llargues, però la família voldria tenir més informació. 

Els problemes relacionats amb la son, són un tema freqüent en la consulta dels professionals que ens dediquem a l’atenció a la primera infància i a les seves famílies. És un tema que causa preocupació perquè genera molt malestar en l’infant i en els progenitors, i que de vegades cursa amb nits sense dormir i molt cansament. 
 
Pel que ens comentes, sembla que aquests problemes del vostre fill per a agafar el son es venen donant des de fa temps. Cada nen té el seu ritme de son, n’hi ha que des de nadons tenen una forma de dormir estable i sense interrupcions, i d’altres que fan poques estones de son continuada. La majoria d’ells es van despertant durant la nit, però alguns són capaços d’adormir-se de nou fàcilment i d’altres els hi costa més i necessiten la presència de l’adult o d’altres estratègies per a tornar-se a adormir. 
 
Tenir més informació sobre el vostre nen com ara l’edat, saber una mica més del seu caràcter i les característiques del seu entorn, ens facilitaria poder fer hipòtesis més ajustades a la vostra situació. 
 
Descriviu un nen inquiet, que li costa relaxar-se a les nits. Sembla que ja heu consultat a un especialista i que les recomanacions que us ha donat li està anant bé. Altres orientacions que us podem oferir per a millorar la son del vostre fill seria la d’establir una rutina a l’hora d’anar a dormir que l’ajudi a anar-se’n preparant, relaxant-se. Intentar marcar un horari estable d’anar a dormir, reduir i/o evitar estímuls com la televisió o les pantalles abans, explicar un conte, fer un petit massatge, acompanyar-lo d’un nino o d’una joguina que li agradi, deixar la porta de l’habitació una mica oberta o encendre una petita llum, etc. són estratègies que poden afavorir que dormi millor. 
 
Durant la son, el cos es relaxa i afloren neguits o inquietuds que s’han anat acumulant al llarg del dia. Hi ha nens que es mouen molt a les nits, i necessiten que els pares els ajudin a calmar-se, moltes vegades a partir de la presència de l’altre, amb la paraula o amb el contacte físic. També hi ha nens que somien més que d’altres, com una manera d’elaborar les situacions viscudes i, és per aquest motiu, que en èpoques de més inquietud interna sovint s’altera més la son. 
 
Esperem que els nostres consells ajudin al vostre fill a agafar el son més fàcilment i de forma més continuada. Si les dificultats però persisteixen, us convidem que consulteu al nostre servei o un altre servei especialitzat en atenció a la infància.