Tinc un fill de 10 mesos que veiem que  fa la croqueta, però quan es queda de panxa avall es queda molt bloquejat. No té iniciativa de fer cap moviment de desplaçament i  tampoc ha après a asseure’s (tot i que es manté assegut quan jo l’assento). Veig que altres bebès en aquesta etapa es desplacen gatejant o reptant, i inclús que es posen drets. Seria convenient una visita amb vosaltres?  

Tal com descrius en la teva consulta el nen és capaç de mantenir-se assegut i ha après a voltejar. El fet que estigui mostrant aquestes habilitats ens fa pensar que té suficient força i equilibri en la pelvis i el tronc. Però sembla que se li està fent difícil explorar els aprenentatges motors primerencs.  No busca  estratègies de desplaçament quan esta boca terrosa, tendeix a quedar-se  bloquejat, sense saber que fer.  
   
El desenvolupament és un procés complex que requereix la maduració del sistema nerviós i múscul esquelètic, a la vegada que la interacció del nen amb l’entorn i la pràctica de gestionar totes aquestes informacions.  
Quan un nadó s’enfronta amb el repte d’aventurar-se per ell sol a interaccionar amb l’entorn, perseguir les joguines que se li escapen o canviar de posició per sortir d’alguna situació que li resulta incòmode; té davant seu un gran repte i s’ha d’esforçar molt per poder conquistar-lo. Aquesta sensació d’esforç i de dificultat sovint pot fer que el nen no en gaudeixi suficientment i que desisteixi d’intentar-ho.  

Si creieu que el vostre fill pot sentir-se així el podeu ajudar a desfer aquest malentès. Acompanyant-lo en les estones de joc per fer aquests aprenentatges més  rics, divertits i interessants.   Quan ell està estirat necessita que vosaltres us feu presents, li parleu i li ensenyeu com es mouen les joguines. És un bon moment per fer pessigolles, pedorretes o bé que simplement us estireu per poder posar-vos cara a cara i mirar-vos als ulls.  
   
Seria convenient que vosaltres repasséssiu quanta estona al dia el nen està estirat a terra. Ja que per que es produeixin els aprenentatges és bàsic que el nen pugui estar-hi molt sovint, encara que siguin estones que semblin curtes.  Fugiu al màxim  dels aparells moderns de puericultura que limiten el seu moviment (gandula, parcs d’activitats, caminadors i fins i tot el cotxet…).  Acompanyant-lo d’aquesta manera li estareu oferint moltes oportunitats de practicar.  

Segons el nivell motor que descriviu del vostre fill el primer moviment que esperaríem que pogués aprendre a fer seria:  

–    Pivotar com un rellotge sobre la seva panxa quan esta boca terrosa. Girant a buscar una joguina que se li mou  una mica cap al cantó  

–    Més endavant podrà arrossegar-se distàncies molt curtes amb la panxa a terra, sigui en davant o enrera.  
-    Progressivament es mantindrà a quatre grapes .  
–    I finalment conquistar el desplaçament per si sol rastrejant o gatejant. Fent el camí cap a  la conquesta de la verticalitat i el  procés cap a la marxa.

Consulta per un nen de 16 mesos amb dificultat de mobilitat.  En aquest moment es desplaça arrossegant el cul i fent salts així, sense cap dificultat des dels 13 mesos. Ha començat a posar-se dret però li costa molt i necessita ajuda. Si el poses de peu no és capaç de mantenir equilibri sol, però amb recolzament si. No fa desplaçaments laterals agafat però si agafes per aixelles fa gest de caminar però evitem.  

Als 6 mesos ja aguantava assegut sense recolzament posant-lo els pares.  I mai ha suportat estar boca avall de forma que no ha gatejat mai.  Va costar molt que es girés sobre ell mateix. Al no voler estar panxa avall no era un moviment que volgués o necessités fer. Actualment es pot posar assegut sol des de fa temps però li requereix bastant esforç, sobretot segons la superfície on està. És un Nen rialler, sociable i que juga amb la gent. 

El que comentes és força freqüent. Infants que no els ha agradat estar panxa avall, i que en el moment de començar a buscar l’alçada (posar-se dret) els hi costa perquè implica passar per posicions intermitges que recorden el panxa avall i que no han experimentat.  

En l’evolució natural per a l’assoliment de la marxa, cal que provi i experimenti postures que potser no li resulten còmodes, però que són molt importants (com el panxa avall) per tal de posar-se en marxa i activar reaccions de protecció i equilibri, enfortir braços i esquena i adaptar-se als nous requeriments motrius. Aquestes postures preparen als infants per a les etapes següents.  

Els canvis de posició solen ser més fàcils sobre superfícies dures. Aprendre a seure o a posar-se com els gatets a sobre d’un matalàs és difícil pel que fa al cos, però es cert que se senten més segurs (els bebès i els pares) i per això acaben tenint més oportunitats de provar aquests moviments a sobre el llit. És necessari traslladar aquests triomfs a terra, amb els adults al costat i confiant en els seus recursos, els encoratgem a provar i confiar en sí mateixos.  

Quan esta a terra, què fa quan es troba un obstacle? Aconsegueix passar per sobre? Anima’l a passar per sobre de les teves cames per exemple, primer amb les mans, després els peus. En la mateixa posició, afavorir que es pugui posar de genolls recolzant-se sobre el teu cos. Això el prepararà per una posició dret molt més estable.  

Per posar-se dret, cal passar per la posició de genolls i d’aquí a posició de cavaller, després amb la força de cames, i amb una mica de recolzament del seu pit o braços, es podrà posar dempeus. És capaç de fer aquesta progressió? O es posa dret estirant dels braços i empenyent cap enrere amb tot el cos?  

Un cop està dret, tindrà ganes de desplaçar-se i la manera més fàcil serà provant la marxa lateral (per exemple seguint el perímetre del sofà de casa), ajupir-se mentre esta agafat, i amb aquesta pràctica podrà començar a deixar-se anar i mantenir-se dret  

sense agafar-se. Veureu que al cap de poc temps estarà llest per caminar endavant i provarà d’empènyer una cadira o objecte gran.  

Així doncs les nostres propostes són:  

– Mai es tard per jugar panxa avall, jugar a fer com els gats… Si ho fem des del joc, segur que el motiveu! Podeu iniciar-vos jugant adults i nens a terra, amb els nens que escalen per sobre del cos dels grans, fent la croqueta, pessigolles… És un joc molt gratificant de cos a cos, que ajuda a perdre la por a aquests moviments contra gravetat en posicions horitzontals. També podeu mirar junts un conte estirats al llit panxa avall.  

– Tenir les joguines amunt, a sobre d’una tauleta, a sobre del sofà… de forma que hagi de buscar aquesta alçada, també ajudarà a motivar-lo per posar-se dret i practicar.  

– Un cop dret, recolzat a una tauleta, o entre les vostres cames, convindrà que practiqui ajupir-se. Podem jugar a fer torres sobre d’una tauleta baixa, i si cau alguna peça a terra, l’animem a que sigui ell qui s’ajupi i torni a pujar.  

– Important, no estirar de les seves mans, tan sols oferir recolzaments, no agafar-los i no forçar-los a caminar. El moviment ha de partir del seu interès.  

– Doneu a l’infant un espai segur i temps i espera perquè pugui provar el moviment i provar què és capaç de fer ell sol. A vegades només necessita la vostra mirada i dir-li com de bé ho pot fer.  

Cada etapa motriu té sentit en el desenvolupament psicomotor general de l’infant, totes elles són importants i complementen l’etapa anterior (panxa avall, voltejar, passar sol de panxa avall a assegut, assentat, la posició de gat, de cavaller, a la gatzoneta…) poc o molt un infant ha de passar per aquestes etapes si volem que arribi a una bipedestació i marxa que siguin segures, estables i eficaces, fent que sigui l’infant qui amb poca ajuda per part de l’adult, sigui capaç de trobar les estratègies per aconseguir-ho de manera autònoma.  

Si, malgrat tot, sentiu que l’infant no progressa com tocaria, i/o a vosaltres us costa acompanyar aquest moviment normal, podeu fer una consulta presencial al CDIAP.

El meu fill té 2 anys i 5 mesos i la meva consulta es sobre la laxitud del seu cos.  

Noto que el seu to muscular no és gaire fort i volia saber si hauria de fer alguna consulta específica o fer exercicis per tonificar els seus músculs. 

Mai ha gatejat, va començar a caminar directament a l’any. No observo cap limitació alhora de fer activitats, només que no té gaire to muscular i que de fet, quan respira per la boca perquè té mocs, babeja una mica. 

Hola,   

Pel que expliques no sembla que hi hagi motiu de preocupació. Els nens i adults amb baix to muscular presenten també certa laxitud articular. Això vol dir que els lligaments que envolten i protegeixen les articulacions tenen més rang de moviment. Aquestes persones son més flexibles o més elàstiques. Normalment aquesta laxitut va disminuint amb els anys.  

En els nens i nenes amb baix to muscular i hiperlaxitud s’ha de valorar si es cauen o s’entrebanquen freqüentment, o si hi ha alguna activitat de manipulació fina per exemple que els hi resulti especialment costosa. Si aquest fos el cas, et recomanem anar a un fisioterapeuta per tal que el valori i indiqui específicament què fer. 

Si no es el cas, i tal com dius, no trobes cap limitació o dificultat en les tasques del día a día, podem fer algunes recomanacions generals com son: 

– parar atenció als seus peus. Convé que experimenti amb ells, que pugui caminar per diferents llocs, amb diferents sensacions. Alhora de triar sabates busqueu que siguin suficientment amples per permetre el moviment dels seus dits, amb sola de goma i que siguin flexibles. De vegades poden anar bé algunes que tenen una plantilla interior amb la forma del pont i un contrafort a la zona del taló per donar més estabilitat al peu. 

– evitar el sedentarisme. Buscar activitats motrius divertides on treballi el seu cos de forma global, com per exemple nadant, o activitats de psicomotricitat. Per enfortir la zona de turmells va bé caminar per la platja i per la muntanya 8amb desnivells i trepitjant sobre diferents densitats)  

-jugar amb plastilina. A més dels beneficis en la creativitat i la imaginació del nen, ens resulta útil per exercitar les mans. Fer trossets amb les mans, fer xurros o aixafar la plastilina pot ajudar a agafar m és força i major destresa en les activitats manuals fines. 

Per un altra banda, sobre el baveig, també és freqüent en infants amb to muscular baix, sobretot si respiren per la boca. Ja s’entén que quan estan refredats és més fàcil que ho facin per la boca, però hem d’anar controlant aquest mal hàbit. Podem ensenyar-li a respirar pel nas i quan noti que té baba que aprengui a empassar-la. També ensenyar-li a mocar-se, fer-li rentats nasals amb suero fisiològic si està tapat, etc.  Si veus que sol estar amb mocs molt sovint podria ser convenient que consultis a un otorrino per valorar-ho.