Consulta una família la qual el seu fill de 4 anys constantment demana l’ús de pantalles, i s’enfada molt si no li donen.   

És important que la teva parella i tu arribéssiu a un acord prou bo per als dos, que sens dubte, implicarà que els dos modifiqueu les vostres posicions amb relació a l’ús de les pantalles, fins a trobar aquell punt en què, els dos, us pugueu comprometre fermament.  
Això serà bàsic per afrontar el tema amb el vostre fill d’una forma més efectiva que fins ara.   

 Un cop arribat a un acord, us proposo que parleu amb ell, i l’hi digueu que heu estat pensant molt en aquest tema i en el fet de lo desagradable que és per tots discutir per això cada dia.    

Heu vist que no ho estàveu fent prou bé, i per això, com que és a vosaltres als qui us pertoca trobar una solució, perquè sou els pares, heu pensat a canviar algunes coses a partir de … demà.   

Si fan preguntes, no doneu més explicacions, només que demà ho veurà. 

Prèviament a aquest comunicat, podeu elaborar uns fulls, un calendari o agenda, on es representin les vostres rutines diàries i les activitats especials.    

Allà marcareu les estones que pot dedicar a mirar el mòbil (p. ex. “x” minuts al dia/ només els festius, al vespre, després d’ajudar a parar taula, abans de sopar), però també, i això és molt important, altres coses que feu o que es poden fer, especialment si és amb algú de vosaltres. Coses que van des de les més simples com ajudar a cuinar, parar taula, jugar amb joguines, dibuixar, anar a comprar al súper, sortir al parc, llegir-li contes, mirar dibuixos a la tv, fer un bany llarg… fins a aquelles coses que li agraden de manera molt especial.  

Es tracta de posar l’accent, no només en les estones de mòbil i consola, sinó en altres coses amb les quals gaudeixi. 

  
Pel que fa al mòbil i la consola en concret, un cop finalitzat el temps que vosaltres dos vau decidir, l’agafeu, apagueu i ja està. No cal donar altre cop les explicacions per iniciar una discussió absurda com les que teniu ara. Ja ho vau decidir i ho vau comunicar.  
Igualment, quan aneu a prendre alguna cosa, heu de prendre una decisió i sostenir-la.   

Ens agradi o no, actualment les pantalles són a la vida de tots, adults i petits. Els adults sovint estem molt pendents del mòbil, més del que podem reconèixer.   

Tot i això, com ben segur ja sabeu, durant la primera infància no és especialment recomanable ni necessari l’ús de pantalles. El cervell està encara en desenvolupament i són més enriquidores altres activitats i jocs.      

També hem de pensar que pretendre que un fill petit gaudeixi com nosaltres d’una estona de calma a una terrassa, no sempre és realista. El vostre fill necessita descobrir com pot omplir l’avorriment i haureu d’ajudar-lo a pensar en altres distraccions per aquests moments.   

Amb tot això dono per suposat que ell es mostrarà en desacord amb la vostra decisió i que desplegarà el seu repertori de mostres d’indignació.   

Us proposo que quan s’enfadi li digueu alguna cosa com: Entenem que per tu és molt important protestar, així que et donem permís per fer-ho.   

 Evidentment, això no inclou que el deixeu que pegui, ni al pare, ni a ningú, en aquests casos, l’heu d’agafar i allunyar-lo de vosaltres, sense entrar en donar explicacions. El que sí que permetreu és que plori o es mostri enfadat.    

També li podeu indicar un temps concret. Podeu fer servir un rellotge i l’indiqueu que quan l’agulla arribi “aquí” ja podrà deixar de protestar i després encara tindreu temps de jugar o fer amb ell “x” cosa que sapigueu que també li agrada.    

Si tot i això, especialment els primers dies, no pot parar de protestar, la conseqüència serà immediata: lamentablement no haurà quedat temps perquè feu allò que li agrada, després de plorar. Li podeu dir que penseu que és una llàstima. Que crèieu que podria fer com un nen gran de 4 anys, però que avui no ha estat possible…  potser demà sí que podràs…  
No li presteu gaire atenció mentre plora o protesta, sí, en canvi, en qualsevol altre moment que es mostri més raonable, en les estones que gaudeix amb vosaltres, o amb la seva germana, destacant que avui ho hem passat bé…   

  
Sigui quina sigui la decisió que prengueu, ha de veure que vosaltres sou uns pares fermament decidits a resoldre aquest problema que teniu, i a no fer servir tantes estones en discutir per aquest motiu i que seguireu endavant sigui quina sigui la seva reacció.  
  
Aquestes indicacions concretes que expliquem son fetes sense saber res de les  dinàmiques familiars que hi ha a casa família, així que vosaltres podeu canviar el guió d’aquestes situacions recurrents o pensar altres possibilitats. 

La nostra filla de 4 anys i mig, està passant una època en que té por, dels monstres, d’estar sola, a la foscor… He vist el vostre llistat de llibres recomanats, molt interessant. Però teniu alguna recomanació més? De què li podem dir o com la podem acompanyar… Sé que segurament això és una etapa de la seva vida i ja intentem acompanyar-la però com sempre no sé si podem fer quelcom més.  

Benvolguts,   

En primer lloc, volem agrair-te la confiança que ens mostres en fer ús de la nostra consulta online.   

Com bé ja dieu, les pors dels nens solen ser evolutives i és convenient no tapar-les i poder acompanyar als infants en la vivència d’aquestes, per molt ridícules que ens puguin semblar des del punt de vista dels adults. En aquest sentit, algunes de les estratègies que recomanem són les següents: Validar l’emoció, posant paraules a allò que sent i normalitzar la situació però sense treure-li valor i acompanyar-la de forma tranquil·la i empàtica.   

A part de posar paraules per ajudar-la a mentalitzar aquesta por, però, hem d’entendre i reconèixer-li que sentir por no és quelcom que ella escull i que no és una emoció agradable. A poc a poc i amb el temps ella podrà anar resolent i superant aquestes pors, i és important que vosaltres sentiu i li transmeteu aquesta confiança en què en algun moment aquesta emoció ja no serà tan forta com perquè la superi i que ella podrà guanyar la por que ara sent.   

Alguna altra estratègia més concreta que podria ajudar-la a estar més tranquil·la i segura. Com per exemple fer algun joc relacionat amb les pors que té per anar afrontant aquests aspectes de forma lúdica i al vostre costat. Un exemple seria cantar alguna cançó amb ella quan hi hagi poca llum o qualsevol cosa compartida amb vosaltres que la pugui ajudar a sentir-se més segura en aquests moments tan difícils pels infants. Una altra opció molt recomanable, són els contes, que de forma ajuden a parlar de les pors de forma relaxada i divertida, i que per sort actualment n’hi ha molts d’interessants com ja comenteu a la vostra consulta.   

 Esperem que la nostra resposta us sigui útil.   

 Quedem a la vostra disposició.