Consultes freqüents: Hàbits i quotidià
Consulta una família la qual el seu fill de 4 anys constantment demana l’ús de pantalles, i s’enfada molt si no li donen.
És important que la teva parella i tu arribéssiu a un acord prou bo per als dos, que sens dubte, implicarà que els dos modifiqueu les vostres posicions amb relació a l’ús de les pantalles, fins a trobar aquell punt en què, els dos, us pugueu comprometre fermament.
Això serà bàsic per afrontar el tema amb el vostre fill d’una forma més efectiva que fins ara.
Un cop arribat a un acord, us proposo que parleu amb ell, i l’hi digueu que heu estat pensant molt en aquest tema i en el fet de lo desagradable que és per tots discutir per això cada dia.
Heu vist que no ho estàveu fent prou bé, i per això, com que és a vosaltres als qui us pertoca trobar una solució, perquè sou els pares, heu pensat a canviar algunes coses a partir de … demà.
Si fan preguntes, no doneu més explicacions, només que demà ho veurà.
Prèviament a aquest comunicat, podeu elaborar uns fulls, un calendari o agenda, on es representin les vostres rutines diàries i les activitats especials.
Allà marcareu les estones que pot dedicar a mirar el mòbil (p. ex. “x” minuts al dia/ només els festius, al vespre, després d’ajudar a parar taula, abans de sopar), però també, i això és molt important, altres coses que feu o que es poden fer, especialment si és amb algú de vosaltres. Coses que van des de les més simples com ajudar a cuinar, parar taula, jugar amb joguines, dibuixar, anar a comprar al súper, sortir al parc, llegir-li contes, mirar dibuixos a la tv, fer un bany llarg… fins a aquelles coses que li agraden de manera molt especial.
Es tracta de posar l’accent, no només en les estones de mòbil i consola, sinó en altres coses amb les quals gaudeixi.
Pel que fa al mòbil i la consola en concret, un cop finalitzat el temps que vosaltres dos vau decidir, l’agafeu, apagueu i ja està. No cal donar altre cop les explicacions per iniciar una discussió absurda com les que teniu ara. Ja ho vau decidir i ho vau comunicar.
Igualment, quan aneu a prendre alguna cosa, heu de prendre una decisió i sostenir-la.
Ens agradi o no, actualment les pantalles són a la vida de tots, adults i petits. Els adults sovint estem molt pendents del mòbil, més del que podem reconèixer.
Tot i això, com ben segur ja sabeu, durant la primera infància no és especialment recomanable ni necessari l’ús de pantalles. El cervell està encara en desenvolupament i són més enriquidores altres activitats i jocs.
També hem de pensar que pretendre que un fill petit gaudeixi com nosaltres d’una estona de calma a una terrassa, no sempre és realista. El vostre fill necessita descobrir com pot omplir l’avorriment i haureu d’ajudar-lo a pensar en altres distraccions per aquests moments.
Amb tot això dono per suposat que ell es mostrarà en desacord amb la vostra decisió i que desplegarà el seu repertori de mostres d’indignació.
Us proposo que quan s’enfadi li digueu alguna cosa com: Entenem que per tu és molt important protestar, així que et donem permís per fer-ho.
Evidentment, això no inclou que el deixeu que pegui, ni al pare, ni a ningú, en aquests casos, l’heu d’agafar i allunyar-lo de vosaltres, sense entrar en donar explicacions. El que sí que permetreu és que plori o es mostri enfadat.
També li podeu indicar un temps concret. Podeu fer servir un rellotge i l’indiqueu que quan l’agulla arribi “aquí” ja podrà deixar de protestar i després encara tindreu temps de jugar o fer amb ell “x” cosa que sapigueu que també li agrada.
Si tot i això, especialment els primers dies, no pot parar de protestar, la conseqüència serà immediata: lamentablement no haurà quedat temps perquè feu allò que li agrada, després de plorar. Li podeu dir que penseu que és una llàstima. Que crèieu que podria fer com un nen gran de 4 anys, però que avui no ha estat possible… potser demà sí que podràs…
No li presteu gaire atenció mentre plora o protesta, sí, en canvi, en qualsevol altre moment que es mostri més raonable, en les estones que gaudeix amb vosaltres, o amb la seva germana, destacant que avui ho hem passat bé…
Sigui quina sigui la decisió que prengueu, ha de veure que vosaltres sou uns pares fermament decidits a resoldre aquest problema que teniu, i a no fer servir tantes estones en discutir per aquest motiu i que seguireu endavant sigui quina sigui la seva reacció.
Aquestes indicacions concretes que expliquem son fetes sense saber res de les dinàmiques familiars que hi ha a casa família, així que vosaltres podeu canviar el guió d’aquestes situacions recurrents o pensar altres possibilitats.
Una família consulta ja que la seva filla de 2 anys i mig encara fa ús del xumet i del biberó, i no saben si això pot causar-li algun problema o interferir en el seu desenvolupament.
L’ús prolongat del xumet, biberó o xumar el dit NO ES RECOMANA més enllà dels 2 anys, ja que pot afectar el desenvolupament orofacial, la parla i altres hàbits importants. Les principals conseqüències són:
1. Pot provocar alteracions en la boca i les dents
Pot generar una mala alineació dental (mossegada oberta o mossegada creuada).
Pot afectar la posició de la llengua i el creixement del paladar, fent-lo més estret (paladar ogival).
2. Pot interferir en el desenvolupament de la parla i el llenguatge
Pot fer que substitueixi o distorsioni sons, especialment els que requereixen una bona col·locació de la llengua o un tancament dental correcte.
En el cas del xumet, si l’infant el té sovint a la boca, parlarà menys i, per tant, hi haurà menys moments d’intercanvi comunicatiu a la vegada que practicarà menys els sons del llenguatge.
3. Provoca una mala respiració
El nen o nena acaba respirant més per la boca que pel nas.
Ser respirador oral (respirar per la boca) pot alterar l’estructura orofacial, afectar el son (fent que descansin menys durant la nit), i també augmenta la probabilitat de patir infeccions respiratòries recurrents (faringitis, amigdalitis, sinusitis…).
4. Pot dificultar el procés de deglució i alimentació
L’infant pot patir una deglució atípica, on la llengua pressiona les dents en lloc del paladar.
Això pot causar problemes per menjar correctament i empassar-se bé els aliments.
5. BIBERÓ – Major risc de problemes d’alimentació
Els nens que fan servir el biberó durant molt de temps poden rebutjar aliments sòlids, ja que estan acostumats a textures més líquides o toves.
Això pot retardar la transició cap a una masticació adequada i limitar la varietat de la seva dieta.
Si s’omple amb líquids ensucrats (llet amb cereals, sucs…), pot afavorir càries de biberó.
Si el nen sempre beu amb biberó, pot tenir més dificultats per aprendre a utilitzar el got i a millorar el control motor oral.
Com retirar el xumet?
1. Reduir el seu ús de manera gradual
❌ No el retiris de cop, ja que pot generar ansietat.
✔️ Comença per limitar-lo a moments concrets, com només per dormir.
2. Substituir el xumet per altres elements de confort
✔️ Oferir una manta, peluix o nino perquè es calmi en lloc del xumet.
✔️ Fer que el nen se senti segur amb carícies, abraçades i paraules tranquil·litzadores.
✔️ Ensenyar altres formes d’autoconsol (respirar profundament, cantar una cançó…).
3. Fer que el nen participi en el procés
✔️ Explicar-li d’una manera positiva que s’està fent gran i que el xumet ja no el necessita.
✔️ Fer un ritual d’acomiadament: deixar-lo en una capseta, regalar-lo a un nadó, penjar-lo a l'”arbre dels xumets”.
✔️ Valorar l’esforç de l’infant i retornar-ho mitjançant reforç positiu, dient-li per exemple ‘que bé que tot i necessitar el xumet, tu i jo hem pogut mirar un conte i t’has pogut relaxar’.
4. Fer servir contes i històries
Alguns llibres ajuden a que el nen entengui millor la transició. Alguns exemples:
‘Adéu, xumet!‘ de Patricia Geis.
‘M’ensenyes els teus xumets?’ de Guido Van Genechten
5. Evitar moments d’estrès o canvis importants
No retiris el xumet si l’infant està vivint una situació difícil (naixement d’un germà/germana, canvi d’escola, malaltia, separació de progenitors…).
És millor fer-ho quan l’infant estigui tranquil i receptiu, i quan els pares i mares també ho estiguin.