Una família consulta respecte el seu fill de dos anys i mig. 
Comenten que des de fa 1 setmana ha començat a tratamudejar i sembla que cada vegada va a més. S’encalla sobretot a inici de frase. Sempre ha tingut tendència a repetir alguns inicis de frase però ara s’encalla i pot arribar a repetir una paraula entre 8-10 vegades. 
Ell ja fa mesos que té un llenguatge correcte, utilitzant frases ben estructurades. 
Ens agradaria saber com actuar davant aquest tartamudeig per evitar (si és possible) que vagi a més i que s’acabi frustrant. 
 

Els problemes de quequeig són freqüents en aquestes edats infantils, ja que els infants estan fent grans canvis en molt poc temps. El llenguatge és un equilibri entre el que pensem, el que el nostre cos pot produir i les emocions que ens influeixen en aquest moment. Quan un d’aquests equilibris falla a vegades es produeix un quequeig. 

Per identificar quin tipus de quequeig tenim davant hem d’observar l’infant; com bé dieu el seu quequeig és a l’inici de frase i partim d’un bon llenguatge, en aquests casos concrets podria ser que estigui formulant la frase en el seu cap i allarga la primera paraula mentre acaba d’organitzar el seu discurs.  

Davant d’aquest fenomen no us anticipeu al que voldria dir, deixeu que acabi de dir la frase encara que s’encalli força estona. Mica en mica ell ja anirà agilitzant els processos mentals i a mesura que creixi els òrgans de la boca s’aniran desenvolupant de forma que cada cop podrà fer discursos més llargs. També és important no donar importància a aquest nou procés de canvi i no convertir-ho en un problema, ja que per ell no ho serà si pels pares no ho és. 

En el procés d’observació també estaria bé mirar si el quequeig es dona en situacions de gran emoció per l’infant, ja que les emocions i el llenguatge també estan molt relacionats i situacions en les que tenim moltes ganes de comunicar es poden veure influenciades i poden aparèixer moments de quequeig. 

La base del quequeig no està molt clara actualment. Potser fora bo investigar si hi ha antecedents familiars i ,en el cas d’haver-ni, estar alerta per si el problema persisteix i si aquest fos el cas i no veiéssiu canvis, llavors podria ser convenient consultar al nostre servei. 

Una família consulta per la seva filla de quasi 3 anys d’edat, la qual pot dir algunes paraules soltes però encara no fa frases. S’expressa sobretot amb gestos, i la comprensió és bona. Quan intenta repetir les paraules que escolta, ho fa amb molta dificultat. El seu pediatre ha valorat que la resta d’àrees es troben preservades. La nena assisteix a escola bressol, on la nena té una bona relació amb els seus companys. 

Pel que comenteu, és una nena comunicativa, que comprèn bé, però que no s’ha acabat de deixar anar a parlar. El seu vocabulari és restringit i li costa imitar alguns sons.   

En general dels 2 als 3 anys molts dels d’infants comencen a unir dues paraules per fer frases, tot i que encara ometen molts dels nexes i paraules sense significat ple, com preposicions, articles, etc. És l’etapa que anomenem de la parla telegràfica. Si bé, també és cert, que en aquestes edats primerenques les diferències en el desenvolupament del llenguatge entre els infants pot ser molt gran, en alguns casos fins i tot d’uns 6 mesos amb la mateixa edat cronològica.   

Cal tenir present que cada infant té el seu ritme i pot ser que en alguns casos els inicis siguin més lents i després es deixin anar i es posin al nivell que els tocaria per edat ràpidament.   

De tota manera, en aquests casos cal estar alerta i sobretot centrar-nos en la pròpia evolució de cada infant, és a dir, fixar-nos en el fet que l’evolució no s’estanqui, que no hi hagi efectes col·laterals, com la inhibició o la frustració, que facin comprometre altres àrees del desenvolupament, i que sigui capaç d’utilitzar altres estratègies comunicatives alternatives al llenguatge verbal, com podria ser el gest.   

En el cas de la vostra filla, sembla que té els recursos per fer-se entendre a través de la comunicació no verbal. Això és molt bo, ja que ens indica que la intenció comunicativa està intacta. Cal recordar que si no hi ha interès per comunicar, l’adquisició del llenguatge es veurà molt compromesa.   

Per tal que tot allò que ens comunica amb el gest pugui anar-ho substituint progressivament pel llenguatge verbal, cal que tingui un retorn verbal per part vostra. Això vol dir, posar paraules a tot allò que ens comunica amb el gest, de manera que ella anirà rebent l’estímul verbal i, al mateix temps us assegurareu que heu entès bé el missatge.   

Per tal de suavitzar el tema de la frustració a l’hora de fer-se entendre, si és que n’hi ha, és bàsic que no us fixeu en com diu les paraules. En aquesta etapa és molt important que els infants es sentin entesos, cal que vegin que el seu missatge és eficaç, que arriba a l’interlocutor sense que ningú es fixi en si els sons han sortit bé o no. Cal evitar corregir-los contínuament i fer-los repetir allò que no els surt. Això podria frenar la comunicació i per tant les ganes de continuar esforçant-se per ser entesos.   

D’altra banda, quan hi ha un alentiment en l’adquisició de lèxic o dificultat per repetir alguns sons, cal descartar la part orgànica, això vol dir que us heu d’assegurar que la via auditiva està neta i lliure de mucositat.  No coneixem l’historial mèdic de la vostra filla, però potser seria el moment per fer un visita a l’especialista otorrino per tal de descartar que el retard en l’adquisició del llenguatge estigui associat a algun problema en les vies auditives, que estigui impedint que la vostra filla senti amb nitidesa els sons de la parla. En l’etapa de l’adquisició de la parla, cal que els infants puguin sentir els sons moltes vegades en contextos diferents, però sempre amb la mateixa qualitat auditiva per tal d’integrar-los i que passin a formar part del seu sistema fonològic. Pot semblar-nos que hi senten bé perquè responen als nostres missatges, però no sabem amb quina qualitat ho estan sentint.   

Per tant, el que us recomanem des del nostre servei és, per una banda, descartar el tema auditiu amb una visita a l’especialista otorrino i per una altra, tenir una actitud afavoridora del desenvolupament del llenguatge quan us relacioneu amb la vostra filla.

Una família consulta degut a que la seva filla de 7 anys no pronuncia el so /r/. 

El procés d’adquisició dels diferents sons varia per cada nen i nena, ja que cada infant té un ritme d’adquisició diferent, per tant, no sempre apareixen exactament els mateixos fonemes a la mateixa edat. 

No obstant, es considera que els nens i nenes han de tenir adquirits tots els fonemes als 6 anys d’edat. 

Per tant, i tenint en compte el teu motiu de consulta sobre el fonema R, ens trobem davant dos sons; 

• El so de la /r/ simple, com per exemple el de /caRa/, hauria d’estar adquirit als 5 anys d’edat. 

• El so de la /r/ vibrant, com per exemple el de /caRRo/, hauria d’estar adquirit als 6 anys d’edat. 

Així doncs, si la teva filla no pot pronunciar algun d’aquests dos sons, et recomanem que puguis adreçar-te l’especialista logopeda. Aquesta realitzarà una valoració global per observar diferents aspectes; S’ha de valorar si aquesta dificultat ve donada per una causa física o funcional. 

Per descartar que no sigui per una causa física, la logopeda realitzarà una exploració orofacial per tal d’observar que tots els òrgans bucofonatoris (llengua, paladar, dentició, llavis…) són funcionals. És important tenir en compte que una causa freqüent que no permet una bona pronunciació del fonema R és el fet de tenir un fre lingual curt, el qual no permet tenir una bona mobilitat de la llengua. A banda, hi pot haver altres causes, així que aquesta exploració servirà per saber si hi ha alguna dificultat concreta. 

Si els òrgans bucofonatoris tenen un bon funcionament, llavors la causa pot ser funcional, és a dir, que la teva filla necessiti descobrir la correcta posició de la llengua, la força necessària a fer o com dirigir l’aire al realitzar el so. 

Per últim, explicar-te que el servei del CDIAP dona atenció als infants de 0 a 6 anys d’edat. Per tant, la teva filla no es pot beneficiar de l’atenció. No obstant, et recomanem dirigir-te al pediatre assignat a la seva filla per consultar si hi ha alguna derivació de servei públic disponible a la seva zona de residència. Si no, també hi ha l’opció de consultar a un servei privat de logopèdia. 

Esperem haver estat d’ajuda.